Στοίχοι: Els Amics De Les Arts. Bed & Breakfast. Jean-Luc.

Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca. El meu plan era tornar aviat pero al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir: "No agafis pas el cotxe. Si vols et pots quedar, que al pis hi tinc quarto expres per convidats".

"Et deixo aqui sobre un cobrellit perque ara no pero despres fot rasca, ja veuras. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer com si fossis a casa".

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era facilment mal interpetable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom dificilment igualable.

Pero alla no passava res, nomes aquell silenci trencat pel meu somier. Potser no era el seu tipus, millor que no fes res. I en una paret al fons impres en blanc i negre hi havia un poster d'en Godard. Potser ell em podria dir-me perque em ballava el cap.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho pero no puc.

Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser mes guapo o mes lleig sino d'estar convencut de fer-ho. Jo vaig dir-li: "Ja, pero si ara hi vaig i ella no vol despres que? Despres tot aixo acaba siguent un rotllo patatero".

Em va convidar a fumar i en un plano-sequencia una frase magistral "Una dona es una dona. No et preocupis, tant se val".

L'endema vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un peto que encara no se interpretar.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!, vull entendre-ho pero no puc